Sala de lectura Tom Sharpe
L’Hotel Llevant acull la Sala de lectura Tom Sharpe. En col·laboració amb la Fundació Tom Sharpe es compromet a la divulgació i estudi del llegat del autor.

L’Hotel Llevant, un oasi per escriure
Després de vuit anys sense publicar cap novel·la, Tom Sharpe cercava un lloc on poder recuperar la pau i la concentració per escriure. L’abril de 1992 va assitir a un congrés literari a Barcelona i, des de la seva agència literària, li van proposar d’anar a dinar a l’hotel Llevant. L’escriptor es va enamorar de Llafranc i sempre més explicarà que «va ser un amor a primera vista».
Però també es va enamorar de l'hotel Llevant, un hotel familiar i acollidor, amb vistes al mar. S’hi trobava com a casa i va començar a passar-hi temporades cada vegada més llargues. Es llevava aviat i es posava a escriure, anava llavors a fer un volt al port i tot seguit esmorzava. De nou tancat a l’habitació, reprenia l’escriptura i al migdia baixava al bar a fer l’aperitiu. Dinava sempre a la mateixa taula però si estava molt concentrat en alguna trama, preferia que li pugessin un entrepà a l’habitació. Aquesta rutina i aquest aïllament li garantien les condicions per avançar en el procés creatiu de les novel·les.
Al petit escriptori de l’habitació 108, hi va escriure una part de «Wilt s’ha perdut» i hi va acabar «Les beques boges» i «L’ovella negra». L’hotel Llevant havia posat fi a la sequera creativa. La gratitud de Tom Sharpe cap aquest oasi que el va acollir i estimular durant anys va quedar immortalitzada en la dedicatòria de L’ovella negra, publicada el 1996: «A la memòria de Montse Turró i amb agraïment a Jaume, Maria Carme, Pep i Kim, i a tothom de l’hotel Llevant de Llafranc».

Miquel Martín i Serra